 |
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
|
Etapa 7: de Mhamid a AgdzDe Mhamid a Zagora cal tornar pel mateix itinerari de l’anada. De Zagora a Agdz també podem prendre la mateixa carretera que ens va dur de Nkob, però és preferible agafar la pista que recorre la riba esquerra del Drâa, sobretot si disposem d’un vehicle tot terreny. En principi, aquesta pista és practicable fins i tot amb un turisme si no és època de pluges i molts trams estan asfaltats.
Entre els nombrosos alcàssers que omplen aquesta riba esquerra, parlarem de Timasla (30º 34,952’ N, 6º 07,942’ W) per la seva zauïa de bella façana i el seu alt minaret de terra crua. Entre les alcassabes destaca la de Taakilt (30º 36,973’ N, 6º 09,520’ W), que fou construïda a partir d’una torre cilíndrica més antiga, no per viure-hi sinó per fer-hi reunions i per controlar la regió, i més tard fou emprada com escola corànica.
Un cop travessem la carretera de Nkob, tenim l’opció de continuar fins a Agdz per la carretera asfaltada de la riva esquerra o bé prendre la nacional de la riba dreta. En el primer cas, descobrirem una alcassaba molt espectacular a Aït Hamou Ou Said (30º 40,962’ N - 6º 17,112’ W), al damunt d’un tossal de roca que li permet alçar-se altiva sobre la vall. No obstant, la seva imatge més pintoresca s’obté des de l’altra banda del riu, amb l’aigua en primer pla. Construïda el 1922, pertanyia a un representant d’El Glaoui i passà després a mans de l’Estat marroquí, que la feu servir durant un temps com escola per després abandonar-la completament. El 2009-2010 fou restaurada per la fundació de la BMCE i transformada en escola. Si preferim seguir la nacional, veurem l’alcassaba d’El Bohali a Igharghar, al costat de la carretera, encara habitada, i obtindrem una millor imatge de l’alcassaba d’Aït Hamou Ou Said mitjançant un recorregut a peu des de Timidert (30º 40,995’ N, 6º 17,912’ W), un alcàsser que està essent restaurat i que mereix absolutament una visita.
En tot cas, més tard o més d’hora hem de passar forçosament a la riva esquerra per a visitar Tamnougalt (30º 40,505’ N 6º 23,300’ W). Aquest gran alcàsser era antigament la capital de la tribu Mezguida i la seu del caid que representava el soldà a la zona. Els successius caids es construïren diferents alcassabes, primer a l’interior i després a l’exterior de l’alcàsser, algunes d’elles espectaculars per les seves dimensions i per la seva decoració, única a tot el Marroc.
Una d’aquestes alcassabes ha estat transformada en restaurant amb algunes habitacions, mentre el conjunt de l’alcàsser ha gaudit d’un programa de rehabilitació amb finançament de la cooperació espanyola. A més a més, l’alcàsser ha estat objecte d’un estudi molt detallat per part del CERKAS, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Col•legi d’Aparelladors de Barcelona, que en varen escriure un interessant informe (citat a la secció "llibres"). L’alcassaba de l’exterior impressiona per la seva situació al damunt d’un turó (30º 40,640’ N - 6º 23,797’ W) però està mal conservada.
De Tamnougalt a Agdz es pot anar per la carretera asfaltada o bé per una pista que segueix la riba esquerra del riu, passant per l’alcàsser i l’alcassaba de Taliouine (30º 41,874’ N, 6º 25,440’ W), en ruïnes.
Un cop a Agdz, una carretera local de 2 km ens condueix a l’alcassaba del caid Ali a Aslim (30º 42,774’ N - 6º 26,697’ W), que fou construïda cap a l’any 1924 pel caid de Tamnougalt. La seva decoració i la seva estructura presenten certa influència de Marràqueix, amb un riad de galeries en torn a un pati on creixien els tarongers i els llimoners. Avui aquesta alcassaba es troba dins el recinte del càmping i conté molts croquis i explicacions fets per una associació alemana que col•labora en la restauració del monument. La visita guiada costa 25 DH per persona.
D’Aslim surt una pista bastant difícil que duu a Tizgui, Rbat i a altres pobles de l’alta vall del Drâa, força pintorescs. És una excursió força recomanable als qui disposin d’un vehicle tot terreny.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |