Alcassaba Ait Ouzza, a Boumalne, sud del Marroc.
Roger Mimó:

LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Hotel Tomboctou

Obres de Lluís Mimó Espinalt, pare de Roger Mimó

Lluís Mimó.
Lluís Mimó Espinalt

Poemes de Lluís Mimó Espinalt en català

Ma poma d’Eva

Ma poma d’Eva, ma dolça ‟mitja taronja”,
Cara rodona de poma camosina,
la pell del rostre d’un tacte dolç i flonge,
com la del préssec talment suau i fina,
amb la cruesa del vent que tot ho trenca,
tot just collida de l’arbre de la vida,
meitat sucosa de ‟taronja” primerenca,
potser et vaig ésser meitat eixarreïda.

Té acidesa i aspror la fruita verda.
No l’ha ablanida cremor de solellada
i la dolcesa li manca mentre és gerda.

Quan sol i pluja l’han ben assaonada
quan vol pansir-se la pell de tan madura,
quan el sol baixa i va groguejant la fulla,
és quan la boca sedenta la fretura.

Tal com la fruita, ja de dolçor curulla,
oh tardorenca, aimada companyia,
mon cor sospira ta dolça maduresa
per sadollar-se de tu amb avidesa.

El cor captiu

Si en só captiu de mon amor
i tinc el cor pres en ma terra,
si en só captiu de mon amor
i me’n té lluny cruenta guerra,
si en só captiu de mon amor
què pot donar-me ja sofrença,
si el cor, absent, captiu d’amor,
sols és present en aparença?

    M’han pres; captiu
    sorprès me viu.

Mes, si m’humilien vils cadenes,
no se’n dol pas ma llibertat,
que gosa, enllà, d’albors serenes
mon cor captiu d’enamorat.

Jo en só captiu de mon amor
I tinc el cor pres en ma terra;
jo en só captiu de mon amor
i me’n té lluny cruenta guerra.

Igualtat

El que és abans,
en el meu temps, les elegants
no hi ‟naven” pas
amb un cabàs
per moneder,
ni amb la cartera de carter,
i les ‟de missa”
ni a Suïssa
no deien ‟fotre” ni ‟emprenyar”
ni s’empenyaven a fumar
com carreters,
seguint només
dels nois la moda.
I és que la roda
del temps no es pot parar un instant
i va rodant cap endavant.
Ves, el progrés
avui com és.
La moda el fred
els ha ben tret
D’esquena i cuixes,
les ha vestides com les bruixes
o d’escolá
per variar, sens mai parar.
Ja sósn bufons
els pantalons
tan ajustats,
però tacats o apedaçats,
o de pallasso...
Noi, ni el Picasso!
Més, ai! La moda és tan tirana
que, si ella ho mana,
fins els xicots,
els carallots,
ja van com elles,
talment femelles,
amb els cabells
tambés parells
i copiats,
els pantalons ben arrapats
i amb el cabàs penjant igual,
ja tant se val!
Al cap de vall
tots com uns micos amb mirall
ja sens remei
seran iguals, com diu la llei.
És evident
que el sexe neutre es va estenent.
Fa por pensar
què pot passar
si algús es despista
per curt de vista.
Ves, el progrés
avui com és!

L’impacient ametller

Ametller de flors blanques; oh arbre
que ens encises les nostres contrades!
Bell herald del bon temps! De vegades,
pel neguit, se t’oblida que el barbre
fred d’hivern pot encara gelar
l’incipient ametlló i fer-lo trossos.
Tu ens recordes els joves precoços
que es fan vells sense res abastar.

Lassitud

M’apar la vida un desert:
al·lucinat,
un viatger que en ell es perd
ha albirat
en l’aire recremat del sol,
a l’horitzó,
d’un verd oasi la il·lusió.
Oh dolç consol!
Bé hi trobarà, si no un estany
on, bo i dansant,
cent fades, junt al goig d’un bany,
el pur encant
del seu bell cant li brindaran,
la font almenys
on ses sofrences finiran!
I sent ja menys
en son engany, la lassitud.
Mes és la mort
si del miratge la virtud
desapareix
que ja no és el cos prou fort
si defalleix,
perduda l’esperança, el cor.
Si la flor d’or
de la il·lusió es pogués servar...
Si esperar...

El nostre amor

Haurà de ser l’amor que tu m’inspires oreig suau que gronxi nostra vida;
vull que, feliç essent a mi unida,
que batin nostres cors a un sol so,
fent dos anhels un sol desig d’ambdós
i estimant-me com t’estimo jo,
els dos amors, l’amor sol de tots dos.
Del nostre cel serà ben clar l’atzur
i si, el sol ja lluny del firmament,
la nit estén el seu mantell obscur,
l’estel brillant del meu amor més pur
ens guiarà vers nostre orient.
Del pas del temps, jamai les lleus petjades
son rastre deixaran en nostres cors
que ans ens faran més joves les anyades
perquè d’amor seran embriagades,
que té l’amor l’aroma de les flors.

Nostra acampada

Quan recordem nostra acampada,
tot nostre ser vibrant de goig,
sentim encara l’alenada
del vent suau sota el cel roig.
Sentim la fressa que amb sos passos
van fent els bous tot pasturant,
tement encar que els bordagassos
deixin que es vagin acostant.
Sentim el goig que ens feia estar-nos
de dia i nit tots sols al bosc
i la gaubança del llevar-nos
i la dolçor del fer-se fosc.
Tot és bellesa i alegria,
tot riu i canta al nostra volt;
adés cantava una falzia
i no fa gaire un rossinyol.
La calma plana a l’hora calda,
els raigs del sol caient a plom;
posant-te el cap damunt la falda
jo trenco el son sens pensar on som.
mes quan s’acosta la tempesta,
que el llamp fendeix l’obscura nit,
desemparats, només ens resta
dominar el cor embasardit.

Cançó en silenci

Silenci...
Escolta d’eix silenci l’harmonia.
No hi sents, dels sentiments, la melodia?
No hi sents uns sons més bells que els de la lira?
No et diu què és en tu que així m’inspira
Sentirs que mai un cant no expressaria?
Silenci...
Com pot cantar ma veu ta galania?
Com puc trobar per a tal cant la rima?
Com traduir el nou sentiment que anima
Tot el meu ser, si fer-ho no podria
Res més que del silenci l’harmonia?!
Silenci...
Si, consirosa, bé no l’has sentida,
Escolta, puix no cal que la comenci;
Cançó d’amor que et canto jo en silenci,
Des que la comencí mai s’és finida,
Que vibra i vibrarà durant la vida:
Escolta el meu silenci...

Nadalenca

Amb palla d’or guarnida l’establia,
ros com un sol el nen Jesús dormia;
mon cor d’infant sentia l’alegria
de llums i cants en cèlica harmonia;
mes, al portal del temps confortable;
descalç —potser d’un ver estable—
va pidolant, a un senyor afable,
per caritat... Oh, pobre miserable!
Butxaquejà i li va donar una almoina
i, tot content, es va posar la boina
i els abrigalls, car queia freda roina
... i em va semblar que el món anava en doina.

Vespertina

La tarda cau: d’un aire lent,
en un cel d’or, de rosa i grana,
els últims raigs del sol ponent
van retocant la filigrana
d’uns núvols clars que empeny el vent.
I calla tot i sols se sent
el pas del vent que mou les fulles
i porta el vent, difusament,
llunyanes veus, com tot curulles
de la dolçor de l’ambient.
I calla el grill i ja, estrident,
ens fa el cadell sa serenata;
i bo i xisclant, en vol brunzent,
tornant, l’ocell, cap a la mata,
diu ‟bona nit” al jorn morent.
D’eix vespertí recolliment
tot se’n cobreix de melangia;
es frissa el cor i, més punyent
que no ho ha fet durant el dia,
es fa sentir l’enyorament.

Boles de neu

Boles de neu
—papalloneig—.
Lleuger panteix
d’un córrer breu.
Negre cabell
i rostre bru.
Matís vermell:
mig del delit,
mig del fred cru,
deu ser, una mica,
rubor sentit
de ser bonica.

Brega i brogit:
Boles de neu;
temença lleu
de la fredor.
Cabell – negror.
Boles de neu
que el xoc desfeu
en floca fina,
flors han format
que l’han ornat
de tarongina.

Gracilitat.
Ritme de vol.
Queda encisat
un raig de sol.
de l’escalf séu
van sent difoses
les vaporoses
volves de neu.
Per tot arreu
boles de neu
volen airoses.

Dijous Sant

Dóna a la tarda del gris Dijous Sant
hòrrid soroll de l’infern la matraca.
Judes, penjat, amb el cos oscil·lant;
tal la foscor que en el cel es destaca.

Corre, que t’atrapo! Corre, que t’atrapo!

Hem mort a Déu! Talment llosa de plom,
cau sobre el cor la penombra en reviure,
per la tramoia del jorn, ço que som,
car ficció ens fa plorar i ens fa riure!

Corre, que t’atrapo! Corre, que t’atrapo!

Tant el teatre té força emotiva
que, sent més gran, ja la fe ben perduda,
malgrat la meva actitud negativa,
la impressió perdurava, tossuda.

Corre, que t’atrapo! Corre, que t’atrapo!

Quan, aquell temps, vaig sentir que en Lairet,
feble lletrat paralític, caigué,
car defensava dels pobres el dret
mort per sicaris al mig del carrer.

Corre, que t’atrapo! Corre, que t’atrapo!

O que caigué el Noi del Sucre així,
car, cristià, l’estament patronal
en lloc de pa a l’obrer du botxí
per imposar-li la pau social.

Corre, que t’atrapo! Corre, que t’atrapo!

De veritat haig de dir que no em féu
de la matraca la por i la paüra;
que el croc, croc tètric el crim contra Déu
fa esdevenir obsessiu, sense atura.

Corre, que t’atrapo...! Corre, que t’atrapo...!

Poemes de Lluís Mimó Espinalt en castellà

Poemes de Lluís Mimó Espinalt en esperanto

Pintures a l’oli de Lluís Mimó Espinalt

Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Sabadell
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
El Pedraforca
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
La Mola
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
La Mola
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Tossa de Mar
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Aigües Tortes
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt
Pintura de Lluís Mimó Espinalt

Obres de Maria Mercè Mimó Espinalt, tia de Roger Mimó

Dibuix de Maria Mercè Mimó Espinalt
Dibuix de Maria Mercè Mimó Espinalt
Dibuix de Maria Mercè Mimó Espinalt

Obres de Florenci Mimó Espinalt, oncle de Roger Mimó

Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Masia Solervicens, Sabadell
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Can Feu, Sabadell
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Sabadell, 1937
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Ruïnes de l’església antiga de Castellar del Vallès, 1937
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Castellar del Vallès, 1938
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Can Llobateres, Sabadell
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Freixens, Lleida
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Canal d’Urgell
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Canal d’Urgell
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Ribes (Girona), 1938
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Montserrat
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Montserrat
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Catedral de Santander, 1939
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Paseo Reina Victoria, Santander, 1939
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Casa de Menéndez Pelayo, Santander, 1939
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt
Obra de Florenci Mimó Espinalt

Contacte amb l’autor: E-mail de Roger Mimó.

© Roger Mimó


La ruta de les mil alcassabes Roger Mimó Què és una alcassaba? Allotjar-se en una alcassaba. Comprar-se una alcassaba.
Llibres de Roger Mimó. Les muntanyes del Marroc. Inventari d’alcassabes. Tinghir i la vall del Todra Roger Mimó reviu el viatge d’Ali Bei.