El viatge de l’Alí Bei

‟Per la banda del mar, la ciutat de Tànger presenta un aspecte força regular. La seva situació en amfiteatre, les cases emblanquinades, les muralles que envolten la població, l’alcassaba edificada sobre un tossal i la badia bastant gran i envoltada de turons formen un conjunt molt bonic”.

‟Les muralles que envolten la ciutat es troben en un estat de ruïna absoluta, amb torres rodones i quadrades”.

El cementiri de Tànger dibuixat per Alí Bey

‟A la dreta de la Porta del Mar hi ha dues bateries, una baixa de quinze peces i una altra més alçada amb onze”.

‟Darrera d’aquest grup ve una banda de dues gaites que sonen a l’uníson encara que no per això són menys discordants i de dos o més timbals roncs”.

‟Vaig pujar a l’alcassaba al davant dels meus homes i dels criats que conduïen l’obsequi. El caid m’esperava a la porta, on em va rebre amb força atencions”.

‟Tot seguit vam entrar a una petita mesquita que hi ha a una banda per fer la pregària de la tarda, a la que també va assistir-hi el soldà”.

‟El soldà va esperonar la seva mula i es dirigí a una bateria situada a dues-centes passes d’allí”.

‟A dos quarts de dues vaig arribar a la riba dreta del riu Sebou. Vam travessar-lo en una barca per a anar a acampar a la riba esquerra”.

‟Pujant a una elevació del terreny em vaig trobar sobre Meknès, ciutat que dominàvem perfectament, a una distància d’un quart d’hora per l’aire”.

‟Un cop vam haver baixat, vam travessar el riu de Meknès i, passat un tossal, vam entrar a una capella propera a la porta de la ciutat”.

‟La ciutat de Fès es troba situada sobre el pendent de diferents turons que l’envolten per totes bandes menys pel nord i pel nord-oest”.

‟Els carrers són molt foscos perquè no sols resulten estrets, fins al punt de no poder-s’hi creuar de front dos homes a cavall, sinó també perquè les cases, que són molt altes, tenen en el primer pis una volada que treu molta llum”.

‟La principal mesquita es diu Al Carubin. s’hi compten més de tres-cents pilars, però la seva construcció és matussera i mesquina”.

‟Té moltes portes i al pati hi ha dues fonts precioses. El minaret és petit i sense aparença”.

‟La part coberta de Moulay Idriss és un gran saló quadrat sense arcs ni pilars. El seu sostre és molt alt, de fusta i adornat amb arabescs. Forma una piràmide que sols estiba a les quatre parets del saló”.

‟El minaret de Moulay Idriss és el més alt i formós que hi ha a Fès”.

‟El jardí del soldà es troba arran del palau i no és res més que un hort amb alguns arbres i uns quants edificis purament ornamentals. Anomenen aquest jardí Buixelú”.

‟Són tan nombroses les botigues que dóna la sensació d’una població de tres-cents mil o quatre-cents mil habitants”.

‟A ambdós Borj s’hi posen canons amb cent homes de guàrdia cada vegada que el poble s’alça contra el soldà”.

‟Vaig muntar el campament a prop d’unes capelles on es trobaven les sepultures d’uns sants (...). De bon matí va començar a arribar gent al mercat, que es diu Sidi Kacem, nom de la principal capella”.

‟A la una vam travessar successivament un bosc de grans llentiscles, un altre d’alzines i un tercer d’ametllers florits”.

‟El pas del riu ens va fer perdre una hora i mitja, car es requeria temps per a descarregar i tornar a carregar les mules”.

‟Com que la ciutat està edificada sobre un punt elevat, els carrers tenen pujades i baixades, el que els fa bastant incòmodes”.

‟Schella està envoltada de muralles molt altes i l’accés hi està prohibit als cristians. Inclou les tombes d’uns quants sants”.

‟Arran del meu campament s’hi veien dues grans roques molt remarcables, formades per capes obliqües desiguals”.

‟Mansuria i Fidala consisteixen ambdues en quadrats formats per muralles altes amb torres”.

‟A l’interior de cada quadrat hi ha una mesquita i algunes cases força poblades en relació a l’espai”.

‟Dar Beida és una petita població tancada dins d’un gran circuit de muralles. És molt pobra i el seu port diminut”.

‟Ens va costar cinc hores passar el riu amb tots els equipatges. A la riba esquerra s’alça la ciutat d’Azamor, al peu de la qual vaig donar l’ordre d’acampar”.

‟La gran mesquita em va semblar formosa. La ciutat no és lletja i la defensen muralles i fossats. Cada divendres hi ha mercat a una plaça destinada a aquest fi”.

‟A dos quarts de vuit del matí, havent desmontat les tendes, vaig dirigir la ruta cap al sud, cap a la gran muntanya que havia divisat la vetlla”.

‟A les deu ja em trobava a la plana de Marràqueix i a tres quarts de dotze vaig trobar un pont molt llarg, que ens va permetre creuar el riu Tensif”.

‟Hi ha nou portes per entrar a Marràqueix. Les muralles que l’envolten són espesses, altes i guarnides amb torres per fora”.

‟La mesquita Koutoubia es troba aïllada en mig d’un gran espai descobert. La seva arquitectura és elegant i el seu minaret, altíssim, presenta certa analogia amb el de Salé”.

‟La mesquita Benius té 652 anys; és molt gran però ofereix una barreja estranya d’arquitectura antiga i moderna perquè la major part ha estat reedificada”.

‟La mesquita Mohcine, construïda ara fa tres-cents anys, es troba prop de casa meva i és vertaderament magnífica”.

‟Tocant al santuari de Sidi Bel Abes hi ha un pati amb arcades i cambres destinades a allotjar-hi els pobres espatllats, invàlids o vells. Mil vuit-cents malaurats d’ambdós sexes són alimentats allí amb el producte de les almoines o fons de la mesquita”.

‟Hi ha algunes cases fetes de pedra, però generalment són de morter de terra, sorra i calç, piconat entre dues planxes aplicades a les dues cares de la paret; això s’anomena tabbi”.

‟El barri dels jueus té la seva tanca particular entre el palau i la ciutat. Es troba arruïnat com els altres i sols hi ha un mercat ben assortit”.

‟L’arbre més freqüent als voltants de Marràqueix és la palmera. Ateny una alçada prodigiosa però els seus dàtils no són tan bons com els de Tafilet ni es poden conservar secs tot l’any”.

‟La ciutat de Suera, que als mapes apareix amb el nom de Mogador, fou fundada pel soldà Sidi Mohamed, pare del soldà actual. La seva forma és regular. Els seus edificis, força alts, presenten un bon aspecte per ser una ciutat africana”.

‟El gran mercat és formós i està envoltat d’arcades”.

‟Envolten la ciutat muralles i, per la part de terra, la defensen algunes peces de canó contra les incursions dels àrabs”.

‟S’ha establert una bateria per la part del mar, que la bat de front; però és llàstima que les espitlleres estan col·locades de manera que els canons tenen poc joc i el servei es fa amb molta dificultat”.

‟Hi ha també a l’embocadura del port una bateria molt més alta que l’altra”.

‟A Suera hi ha vice-cònsols i comerciants de diferents nacions d’Europa, que formen una mena de colònia, a la que s’afegeixen els mercaders jueus del país”.

‟Vam visitar un palau construït pel soldà Sidi Mohamed a l’esplanada de sorra”.

‟A les dues de la tarda vam acampar a la riba del Ienaul, un riu poc important que corre cap a l’oest”.

‟La ciutat està envoltada de muralles antigues i el minaret de la mesquita s’alça per sobre com un obelisc. El turó és escarpat en alguns paratges i en altres es troba cobert de formosos vergers”.

‟Vaig fer muntar el campament a l’interior de l’alcassaba o castell anomenat Temesuin”.

‟El riu Muluia és profund, però l’indret per on vam travessar-lo és bastant ample i s’hi troba un bon gual”.

‟Havent travessat el riu Muluia vaig descobrir les ruïnes d’una gran alcassaba”.

‟El riu Enza, poc important, es troba reduït a més a més pels nombrosos canals de regadiu”.

‟Després vaig passar al costat d’una enorme alcassaba enrunada, al costat de la qual hi havia molts aduars, i, havent travessat el riu Enza, vam acampar a la seva riba”.

‟El terreny presenta a primera vista una continuació de la mateixa superfície argilosa que havia observat la vigília”.

‟A dos quarts de quatre varen muntar-se les tendes al costat d’una alcassaba i d’un aduar anomenat Aiaun Maylouk”.

‟Les cases d’Oujda estan tan brutes i plenes d’insectes que em vaig estimar més acampar amb les tendes a l’alcassaba, que és força gran i es troba al costat del poble; vaig passar una part del temps en un formós jardí contigu”.

‟Una font força copiosa que brolla a tres kilòmetres d’Oujda proporciona una aigua excel·lent i rega els horts o vergers que envolten la població”.

‟Després de cavalcar molt ràpid tota la nit i d’escalar muntanyes, vaig arribar a les sis del matí a les ruïnes d’una gran alcassaba”.

‟A les set del vespre vam parar al costat d’un aduar i un rierol, després d’una marxa forçada de vint-i-dues hores seguides”.

‟A l’altra banda del riu es veia una casa on vivia el Xeic Xaui, cap de la província”.

‟Després de creuar el riu Taza i de donar uns quants tombs entre muntanyes, vam travessar altres rius”.

‟A poca distància del meu campament hi havia unes salines molt riques; d’allí es descobria una successió de sis o set muntanyes aïllades, com pans de sucre, el color dels quals em va fer pensar que podrien ser totalment metàl·lics”.

‟Havent travessat el riu Werga, força cabalós i que corre cap a l’oest, vam seguir la seva riba dreta en la mateixa direcció”.

‟Al mig de la plana sorgeix una gran muntanya vermella, totalment aïllada”.

‟Larache és una ciutat petita, situada al pendent septentrional d’un turó escarpat, des d’on s’estenen les cases fins a la vora del riu, l’embocadura del qual és un ancoratge pels grans vaixells”.

‟Hi ha un gran mercat envoltat d’arcades, aguantades per petites columnes de pedra. És el més bonic que he vist en aquest país. És obra dels cristians, igual que les fortificacions”.

"En un extrem de la ciutat i arran de la desembocadura del riu s’alça un castell que, segons em varen dir, fou construït per Moulay Yazid".

‟El castell que s’alça al sud de la ciutat és un petit quadrat de bastions amb orellons, envoltat de fossats”.

‟A seixanta toeses del castell quadrat hi ha una capella o santuari d’una dona, patrona de la ciutat, anomenada Lala Menana”.

‟Havent reconegut el cap Bon i doblant-lo abans del migdia, el capità va prendre la direcció sud sud-est”.

‟Sobre un illot hi ha una torre octagonal composta de tres cossos l’un al damunt de l’altre. Allí hi viu el capità del port i s’ha construït un moll per a passar a terra ferma”.

‟Nicòsia té tres portes que anomenen de Pafos, de Xirigna i de Famagusta”.

‟L’antiga catedral d’Aïa Sofia, magnífic edifici gòtic, es troba convertida en mesquita dels turcs, que li han afegit dues torres o minarets, ben fets però incoherents amb la construcció primitiva”.

‟El port és petit i està quasi ple de sorra, fins al punt que només hi poden fondejar vaixells petits. Sobre una cresta de roca al sud-oest hi ha un fort edificat pels turcs”.

‟Al damunt d’aquest turó, els fragments de moltes columnes acrediten l’antiga existència d’un magnífic monument; són de marbre gris negrós i perfectament polit”.

‟La magnífica ciutat, obra del gran Alexandre, opulenta capital dels Tolomeus, deliciosa residència de Cleopatra, no és res més que una ombra del seu passat esplendor”.

‟A l’extrem oriental de la illa, on antigament s’alçava el far, hi ha una fortalesa de construcció àrab que presenta bastant bon aspecte”.

‟Resulta extremadament penós penetrar a les Catacombes Reials d’Alexandria, ja que cal arrossegar-se per terra”

‟Quin quadre! Un riu majestuós, les aigües del qual corren lentes entre les ribes cobertes de palmeres, d’arbres de tota mena, de grans plantacions d’arròs...”.

‟La ciutat de Rosetta, que els seus habitants anomenen Rashid, està situada a la riba esquerra del Nil, arran d’aigua. És poc ampla però molt llarga”.

‟L’aspecte d’aquell llogaret és extremadament rar. Imagineu-vos un grup de cent cinquanta cúpules parabòliques (...) i un gran minaret que sorgeix en mig. Aquestes cúpules serveixen de colomars i, essent més grans que les casotes miserables que els serveixen de base, podríem dir que és un poble de coloms en el que hi viuen alguns individus de l’espècie humana”.

‟Sis hores més tard fam fondejar feliçment a Bulak, que és el port d’El Caire”.

‟Inclou El Caire un gran nombre de mesquites, la major part de les quals no val la pena visitar”.

‟Lluny d’oferir els carrers d’El Caire un aspecte trist, el gran nombre de botigues i tallers, unit a la gernació immensa que hi circula, fa canviar l’escena a cada instant i jo els trobo tan alegres i divertits com els de qualsevol ciutat europea”.

‟La mesquita Al Azahar és fantàstica per la gran extensió de l’edifici, però no per la magnificència de la construcció o pel luxe dels ornaments”.

‟No li manca mèrit a la mesquita del soldà Qalaun, però la capella separada on es troba la sepultura d’aquest príncep és encara més formosa. Culmina en una cúpula aguantada per magnífiques columnes”.

‟Però aquella on la devoció atreu a més gent s’anomena El Hazanein. S’hi veneren les relíquies d’un nét del Profeta”.

‟La mesquita del soldà Hassan, arran de la Ciutadella, és notable per l’atreviment de la seva construcció, la seva alçada i una bella nau semblant a les d’algunes esglésies d’Europa”.

‟Encara que les piràmide de Giza es trobaven en aquell moment envoltades pels àrabs rebels [els mamelucs] i hi hagués un cert perill en acostar-s’hi, vaig voler, no obstant, aventurar-me a veure aquells colossos alçats per la mà de l’home”.

‟En una mena de pati enfonsat que comunica amb les aigües del riu s’hi troba el famós Mikias, columna establerta per a mesurar diàriament el nivell de l’aigua del riu a l’època de la inundació”.

‟En aquell monestir hi ha una capella dedicada a Sant Jordi, a qui tenen una gran veneració al país”.

‟Des d’allí es descobreixen les piràmides de Sakkara, que semblen competir en alçada amb les de Giza. Una d’elles està construïda a base de grans graons”.

‟El veritable port de Suez es troba a mitja llegua de distància cap al sud a la costa d’Àfrica i és accessible a les grans fragates”.

‟Jedda és una bonica població, amb carrers regulars i cases agradables, de dos i tres pisos, totes de pedra, encara que poc sòlides; tenen un considerable nombre de finestres grans i els sostres de forma plana”.

‟Envolta la ciutat una formosa muralla amb torres irregulars”.

‟El terreny ofereix en realitat algunes plantes, però sense flor ni fruit, y és tan sols una vall sorrenca en direcció de llevant a ponent, tancada per muntanyes de pòrfid vermell més o menys intens”.

‟La ciutat, que segueix les sinuositats de la vall, té una forma totalment irregular i encara la fan més irregular les cases construïdes als pendents de les muntanyes col·laterals”.

El tossal de Marua segons Alí Bei.

La Kaaba dibuixada per Alí Bei.

El Jebel Nur dibuixat per Alí Bei.

La plana d’Arafat dibuixada per Alí Bei.

‟A les nou del matí la flota estava davant el cap Ras Abu Mohamed, que separa el Bahar El Akaba del Bahar As Suez o braç de mar que va a Suez”.

Bab al Futuh dibuixada per Alí Bei

‟Des del Mont de les Oliveres, situat a l’est de Jerusalem, es contempla la ciutat de manera que es podrien comptar les cases”.

‟Em donaren per allotjament la mesquita d’un sant anomenat Sidi Abdelkader, situada arran del Haram o temple musulmà”.

‟El cos principal de la mesquita Al Aksa està precedit per un pòrtic de set arcs de front per un de profonditat, aguantats per pilars quadrats. L?arc central, que correspon a l’eix de l’edifici, també té columnes adossades als pilars”.

‟Al mig de l’edifici s’alça una fantàstica cúpula esfèrica, amb dues files de grans finestres que donen a fora i aguantada per quatre pilars i dotze columnes magnífiques col·locades en cercle”.

‟Quasi al fons del torrent de Cedron, cal baixar a una cova per una escala llarga, al mig de la qual es troben, a mà dreta, les tombes de Joaquim i Anna i en una altra cavitat, a mà esquerra, la de Josep, espòs de Maria”.

‟La mesquita d’Al Jezzar està revestida amb marbres i arabescs. Les columnes estan fetes també dels més rars i preciosos marbres, pero no hi ha res grandioso, res que respongui a la majestuositat d’un temple que no està consagrat ni a Venus ni a Pomona ni a Flora. Al jardí del pati, joves gasel·les juguen i salten d’una banda a l’altra en plena llibertat”.

‟En mig de l’església, que és de forma bonica i pintoresca, una àmplia i suntuosa escala de marbre baixa a la caverna on va tenir lloc el gran misteri de l’encarnacióó”.

El mont Precipici segons Ali Bei

‟Al costat del caravanserai de Nebi Iussuf es veuen les ruïnes d’una antiga cisterna on explica la tradició que els fills de Jacob varen amagar el seu germà Josep abans de vendre’l als mercaders que se l’emportarien a Egipte”.

‟A un quart de deu em vaig parar a esmorzar en un caravanserai mig en ruïnes anomenat Quneitra, on hi ha una aigua excel·lent”.

‟Res no son els Camps Flegreos i tot el que pugui donar idea de destrucció ígnea comparats amb el terreny que vaig travessar aquell matí. Des del pont de Jacob fins a Sassa, el sol no està composat per altra cosa que per laves, basalts i altres productes volcànics; tot és negre, porós o cariat i hom creu estar viatjant per una regió infernal”.

‟Una infinitat de cúpules cobreixen quasi totes les cambres dels habitatges dels ravals exteriors de Damasc”.

‟Estic convençut de que la població de Damasc, inclosos els ravals i els horts, arribarà a dos-cents mil habitants”.

‟La venda de comestibles i mercaderies es duu a terme a les botigues d’ambdós cantons dels carrers. Aquests mercats s’anomenen basar o suk i estan molt ben proveïts. Quina diferència amb la pobresa i menudesa de les tendes d’El Caire, Fès i altres ciutats, on sembla que el mercader exposi de mala gana els objectes dels quals es vol desfer!”

‟A l’interior de la mesquita hi ha un gran pati envoltat de galeries i arcades, que reposen al damunt de columnes i pilars quadrats. Al mig s’hi veu una font amb una glorieta a cada banda”.

‟El cos principal de la mesquita inclou tres immenses naus en direcció d’est a oest, fetes d’arcs lleugerament punxeguts, aguantats sobre grans columnes i pilars”.

‟A mà dreta de la nau central hi ha una caseta de fusta amb gelosies, motllures i guarniments daurats i pintures arabesques; conté la sepultura del profeta Joan, fill de Zacaries”.

‟A l’entrada de la mesquita es descobreix una magnífica cisterna amb una font, el sortidor de la qual s’alça a més de vint peus [5,6 metres]. Al seu voltant hi ha un cafè, sempre ple de gent desocupada”.

‟A Damasc hi ha més de cinc-centes cases magnífiques, que podrien anomenar-se palaus”.

‟Damasc està envoltada de muralles amb torres i alguns fossats; però aquestes obres es troben mig arruïnades i sense possibilitats d’aguantar un atac en regla”.

‟Havent pujat en diferents direccions, vaig arribar una mica després de mitja nit al caravanserai de Khan Arus, que es troba en ruïnes”.

‟D’aquesta zona alta, envoltada a l’oest per la cadena d’alts cims de l’Antilíban, es descobreix un horitzó molt vast. Tot el territori es desèrtic, però començavem a distingir una terra roja pastosa d’una qualitat diferent de la que haviem vist els dies anteriors i coberta de plantetes seques en aquella època de l’any”.

‟Les cases de Homs, encara que estan fetes de pedra, ofereixen un aspecte lúgubre pel seu color negre, al ser tot basalt”.

‟A la posta de sol vaig baixar fins a la vora del riu Orontes, on havia acampat la caravana. Vaig anar a visitar un caravanserai de bona qualitat, un molí i un pont format per vuit o deu arcs”.

‟No manquen a Hama els cafès formosos i freqüentats i moltes mesquites amb minarets alts, però totes les que vaig visitar són petites”.

‟La funció dels dics és encaminar l’aigua per moure un gran nombre de rodes hidràuliques. Aquestes serveixen per fer pujar l’aigua del riu”.

‟La gran mesquita, sense ser magnífica, és formosa”.

‟Els basars estan coberts de voltes amb lluernes, tot i que els de Damasc són més rics i es troben millor proveïts”.

‟Aquestes muntanyes, de roca àrida, presenten el mateix aspecte exterior que les de Jerusalem”.

‟L’Antioquia moderna sols ocupa una petita part de l’espai sobre el qual estava situada la ciutat antiga”.

‟Vaig haver d’enfilar-me per diversos turons i després em vaig internar a la cadena de Taurus (...). Aquesta part de la cadena està coberta de boscos frondosos, dels quals els arbres més corrents són les alzines, els xiprers i els llentiscles”.

‟A Conya hi ha grans cementiris, on cada sepultura està marcada amb una pedra tosca de set o vuit peus d’alçada i poc més d’un d’ample, amb quatre dits d’espessor i col·locada verticalment”.

‟També vaig veure per fora tres mesquites d’aparença magnífica, amb grans cúpules i minarets alts i prims”.

El castell de Karahissar dibuixat per Alí Bei

‟Kutahia es troba situada al pendent d’un turó. Les cases, fetes en part de pedra i en part de fusta, apareixen completament pintades. Totes tenen grans finestres, quioscs o miradors. La muntanya que domina la ciutat està coronada per un castell antic”.

‟Són tants els curiosos que han visitat Constantinopla, que no em vull entretenir a fer la descripció completa de la ciutat i dels seus monuments”.