Ait Ouzza, Boumalne

Roger Mimó :

En español   En français.

LA ROUTE DES MILLE KASBAHS

Hotel Tomboctou

Roger Mimó, autor d’aquesta pàgina Web

Roger Mimó

Escriptor especialitzat en arquitectura tradicional de terra a les valls presaharianes marroquines, en Roger Mimó va néixer a Sabadell l’any 1962 i viu al Marroc des del 1989.


Roger Mimó a la Televisió Espanyola


Des dels dotze anys mostrà la seva inclinació pel periodisme "publicant" un diari, l’únic exemplar del qual circulava per les aules de l’Escola Tagore de Bellaterra: El Basurero Marrano.

LLEGIR EL BASURERO MARRANO

Un any després, als tretze, havent "quebrat" El Basurero Marrano, creà una altre diari, El Mamporro Veraniego, del que va aparèixer un sol número i aquest fou confiscat per un dels seus professors. Uns mesos més tard, a principis del 1976, va redactar El Mamporro Invernal, del que també va aparèixer un sol número.

LLEGIR EL MAMPORRO INVERNAL

A finals del 1976, llançà un Boletín Oficial en Estado, que circulava per les aules de l’Institut Arraona. Però és en aquesta època quan en Roger Mimó publicà (ara de veritat) les seves primeres cròniques, a les revistes Bombolla i Lletrot.

LLEGIR LES CRÒNIQUES DE MIMÓ EN AQUESTES REVISTES

Animat per aquestes primeres experiències, l’any 1981 va ingressar a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al mateix temps descobrí una nova passió: l’alta muntanya. Entre el 1978 i el 1989, ascendí a un munt de cims, tant als Pirineus com arreu d’Espanya.

Al Nou Creus
Al Nou Creus
Roger Mimó al cim dels Encantats
Al cim dels Encantats
Roger Mimó, Marroc.
Roger Mimó al llac d’Ifni

El seu interès cap al Marroc i l’Àfrica en general sorgí l’any 1984 en el transcurs d’una expedició de muntanya al Jebel Toubkal. Al tornar a casa, Mimó sabia que el seu futur estava lligat a aquell món tradicional, senzill i apassionant que acabava de descobrir al sud del Gran Atlas.

VEURE MÉS IMATGES D’AQUESTA EXPEDICIÓ AL TOUBKAL

Havent decidit conèixer millor el continent africà, el 1985 va emprendre junt amb tres companys un llarg viatge de quasi tres mesos en Land Rover per Àfrica, travessant el Marroc, Algèria, Mali i Senegal.

Roger Mimó

VEURE MÉS FOTOS
D’AQUEST VIATGE

Dos anys després repetí l’experiència, aquesta vegada en un vell Jeep Comando, arribant fins a Costa d’Ivori i Guinea Conakry. D’aquell viatge sortiria posteriorment un dels seus llibres més coneguts: El largo camino africano, al que afegiria anècdotes i dades obtingudes en altres periples.

Roger Mimó

VEURE MÉS FOTOS
D’AQUEST VIATGE

Des de l’estiu del 1986 habia començat a treballar com acompanyant turístic, generalment amb grups reduïts però també ocasionalment amb autocars de diferents agències.

A finals del 1987 va fer amb el seu amic Iñaki Álvarez, a qui havia conegut a Tamanrasset (Algèria) el 1985, una llarga travessa a peu pel Gran Atlas.

I’aki Álvarez i Roger Mimó al Jebel Igoudamen, Maroc.

VEURE MÉS IMATGES D’AQUESTA TRAVESSA

A partir d’aquell moment, els viatges al Marroc i a altres països es succediren a un ritme vertiginós; en temporada alta hi anava com acompanyant y en temporada baixa es dedicava a moure’s pel seu compte per conèixer llocs nous. Així, a la primavera del 1988 va fer amb el propi Iñaki Álvarez i amb altres companys un llarg recorregut per Iugoslàvia, Grècia i Turquia.

Roger Mimó, Turquie.
Roger Mimó a les ruïnes de Troia

L’any 1989 va contraure matrimoni amb una dona marroquina, la Fatiha Zouhal, i es quedà a viure al país de manera permanent a partir d’aquesta data. S’establí a Assila, a la costa, a prop de Tànger, però seguí movent-se molt per l’interior i per les muntanyes. Aquell primer matrimoni es disoldria un any més tard.

Roger Mimó

Apart de seguir treballant com acompanyant turístic en temporada alta, aprofitava els seus desplaçaments per a comprar productes artesans de tota mena, que despré venia a Sabadell per Nadal.

Durant un temps va estar temptejant les possibilitats d’obrir un negoci d’hosteleria a Assila, però finalment va decidir que seria molt més interessant fer-ho al Sud del Marroc, on hi havia menys inversors, els preus eren més baixos i els atractius turístics majors. Així, a principis del 1992 es traslladà a Tinghir, en plena ruta de les mil alcassabes, i va llogar una petita pensió anomenada Hotel de l’Avenir, que va obrir al públic al mes de març.

Mentrestant, encara que no habia fet el menor intent per entrar a treballar en algun diari o revista, la seva vocació d’escriptor es mantenia intacta. Tenia redactats diferents textes sobre els seus viatges i el Gran Atlas, que recorria amb molta freqüència. Per fi, el 1993 aconseguí publicar el seu primer llibre: una guia de trekking i excursions per tot el Marroc (veure la secció ‟llibres”).

Roger Mimó a Mauritania.

El mateix any va prendre part en un llarg i complicat viatge per Mauritània, essent un dels primers espanyols que aconseguiren entrar en aquest país per terra després de molts anys de tancament hermètic de la frontera.

VEURE MÉS FOTOS D’AQUEST VIATGE

De retorn al Marroc, decideix traslladar el seu negoci a un nou local amb més atractius pel turisme i més espai del que disposava a l’Hotel de l’Avenir; així fou com descobrí las possibilitats d’explotació de les antigues alcassabes.

Va llogar l’alcassaba del Xeikh Bassou Ou Ali, a la pròpia Tinghir, i va emprendre les obres necessàries per a restaurar-la i transformar-la en un hotel, que obrí un any després amb el nom d’Hotel Tomboctou. L’experiència fou un gran èxit, però l’obertura coincidí amb l’atemptat de Marràqueix del mes d’agost del 1994, que desencadenà una terrible crisi de turisme al Marroc.

Hotel Tomboctou de Tinghir, sud del Marroc.

Apart d’enderrerir l’arrencada de l’hotel, aquella crisi va frustrar la publicació del seu segon llibre, que ja tenia redactat i emparaulat amb una editorial barcelonina. Es tractava d’un recull d’itineraris en vehicle 4x4 pel Marroc amb fons cultural. Només va aconseguir que es publiquessin dos dels recorreguts a la revista Rutas.

L’experiència adquirida amb la restauració de l’alcassaba de Tinghir el va portar a escriure un nou llibre, Fortalezas de Barro en el sur de Marruecos, que va veure la llum el 1996. Era un crit de socors per salvar el patrimoni arquitectònic de la regió, que es trobava a punt de desaparèixer si ningú no es preocupava de conservar-lo. D’aquesta època daten tant els coneixements de Mimó com la seva passió per les alcassabes.

Jordi Esteva i Roger Mimó a Tinghir, Maroc.
Amb en Jordi Esteva, fotògraf de Fortalezas de barro

L’aparició d’aquest llibre va despertar un interès insospitat al públic i sobretot entre els arquitectes espanyols. Roger Mimó va ser convidat a fer conferències a diferents col·legis d’arquitectes, els mitjans de comunicació li van fer entrevistes i es varen organitzar viatges especialitzats a la regió, on ell oferia les explicacions pertinents.

CONFERÈNCIES PRONUNCIADES PER EN ROGER MIMÓ

La seva tesi, que encara defensa avui a capa i espasa, és la d’una desitjable simbiosi entre turisme i patrimoni arquitectònic: les alcassabes es mantindran en bon estat si se’ls dóna una nova funció turística i, alhora, són aquestes alcassabes restaurades les que atrauran el turisme cap a una regió que el necessita des del punt de vista econòmic.

Roger Mimó

La publicació de Fortalezas de barro va coincidir a més amb l’arribada a la direcció del CERKAS de Faissal Cherradi, arquitecte marroquí format a Granada i molt preocupat per la problemàtica del sector. La col·laboració entre els dos i amb els seus contactes respectius va permetre dur a terme nombroses activitats i entre elles diferents tallers d’estiu amb estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, dels quals sortiria l’Inventario del patrimonio arquitectónico del valle del Todra i l’exposició itinerant anomenada Marruecos presahariano.

Anys més tard prendria el relleu la Universitat Politècnica de València, preparant l’inventari Arquitectura de Skoura en format digital.

El 1999 va aparèixer el tercer llibre de Mimó, La guía de Marruecos y Mauritania, fruit de molts anys de recerca i recopilació de dades. Com a conseqüència d’aquesta obra, l’editorial Anaya també li va encarregar l’elaboració de la seva Guía viva de Marruecos, que va dur a terme amb en Josep Maria Escofet.

Aquell mateix any va organitzar una exposició itinerant sobre L’habitatge tradicional a la vall del Todra, amb fotos seves, objectes antics i unes curioses maquetes de terra cuita fetes per un artista local, El Housseine n’Ait El Habib.

Tinghir, Maroc.

VEURE AQUESTA EXPOSICIÓ

Gràcies a la col·laboració de l’Institut Cervantes, l’exposició va ser presentada a Rabat, Casablanca, Tetuan i Tànger abans de ser portada a Europa, on ha recorregut mitja dotzena de ciutats i es continua movent d’un lloc a l’altre. Per acompanyar l’exposició, Roger Mimó va escriure i publicar un catàleg sota el mateix nom (vegeu la secció "llibres").

Casament de Roger Mimó amb Halima Laaroussi.

L’any 2000 es va casar amb la Halima Laaroussi, la seva esposa actual.

Necessitant temps per a les seves múltiples activitats i constants viatges, va decidir buscar un soci que es fes responsable de la gestió de l’Hotel Tomboctou, que fins aquell moment Roger Mimó havia portat personalment. Així, el 2001 van constituir una societat amb el suís Edi Kunz, que va passar a ser el gerent de l’hotel. Un cop alliberat del càrrec, Mimó es va instal·lar de nou a Assila amb la seva dona, que n’era originària.

En aquella època va aparèixer per fi el seu llibre El largo camino africano, que havia anat escrivint al llarg d’una dècada sencera i que havia quedat finalista al premi Grandes Viajeros.

Poc després, Roger Mimó va formar una segona societat amb en Joan Castellana i amb l’Ahmed Ben Amar per emprendre un nou negoci d’hostaleria, aquesta vegada a Tinejdad. Es tractava de restaurar diverses cases antigues dins del ksar El Khorbat, fet que constituiria una experiència pilot a tota la regió. Al final, a més de les habitacions i un restaurant es crearia també un museu, del qual Mimó és responsable directe: el Museu dels Oasis.

Ksar El Khorbat, Marroc. Més informació sobre aquest projecte

El 2002 es va publicar la Guía viva de Tunicia, segon títol de la col·lecció que li havien encarregat preparar juntament amb en Josep Maria Escofet, així com la seva primera novel·la: Mimcina, la terra llegendària. Estava escrita en català i transcorria a la vall del Drâa. També havia redactat una altra novel·la en espanyol, Farida, però fins ara no ha pogut trobar cap editor que s’hi interessi.

El desembre d’aquell any va ser convidat per l’Institut Cervantes de Tunis a presentar la seva guia del país, acompanyant l’acte amb una segona exposició de fotos seves i maquetes d’El Housseine n’Ait El Habib, en aquest cas referents als ksur o graners de Tataouine.

VEURE ALGUNES IMATGES D’AQUESTA EXPOSICIÓ

De Tunis, va emprendre un llarg periple cap a Orient que es va perllongar fins a la primavera del 2003, en què va anar seguint els passos del gran viatger decimonònic Alí Bei. Aquest recorregut li permetria, entre altres coses, elaborar un tercer títol de la col·lecció Guia Viva: Egipte.

Roger Mimó a Egipte.

VEURE MÉS FOTOS D’AQUEST VIATGE

El 2003 també va veure la llum una nova guia de muntanya anomenada Grandes destinos: Marruecos, en l’elaboració de la qual Mimó havia col·laborat amb en Josep Maria Escofet i amb en Xavier Barreda.

El 2005 Roger Mimó va participar amb les seves fotografies en una exposició sobre l’art rupestre al Marroc, organitzada pel Ministeri de Cultura i que es va presentar inicialment a Marràqueix. Més tard va ser portada a les illes Canàries i l’any 2021 a l’Escola Nacional d’Arquitectura de Rabat.

VEURE LES FOTOS EXPOSADES

Els coneixements adquirits sobre la història d’El Khorbat durant els mesos que hi va romandre per dirigir la restauració de les cases antigues el van portar a escriure una novel·la històrica en català, Al bell mig de l’oasi. Estrictament documentada, tracta sobre els esdeveniments que varen tenir lloc al Sud del Marroc a principis del segle XX, abans de la implantació del protectorat, una època en què El Khorbat constituïa la capital política de la tribu guerrera dels Aït Mergad. Aquesta novel·la us la podeu descarregar gratuïtament en format PDF.

Roger Mimó, La Meque.

El 2006, Roger Mimó i la seva esposa Halima varen realitzar el pelegrinatge a La Meca.

Aquest mateix any es va publicar un quart títol de la col·lecció Guía Viva elaborat per Roger Mimó: Tánger, Tetouan, Chefchaouen y el Norte de Marruecos, alhora que la Guía Viva del Marroc de 2001 va ser completament renovada pels mateixos autors.

Roger Mimó

El 2007 va fer aquesta pàgina web i un catàleg del Museu dels Oasis. També va escriure una guia de Síria per a la col·lecció Guía Viva d’Anaya.

Mapa de la Ruta de les mil alcassabes.

El 2008, amb l’ajut d’en Josep Maria Escofet, va dissenyar un mapa cultural de la Ruta de les Mil Alcassabes publicat per l’Editorial Piolet al febrer de 2009.

També va renovar la Guía Viva d’Egipte, la Guía Total d’aquest mateix país i la Guía Viva del Marroc i va preparar per a Edicions Anaya la Guiarama del Marroc. Finalment va col·laborar en un documental de la cadena 2M sobre el patrimoni arquitectònic del Sud del Marroc.

2M a l'alcassaba de Taourirt, Ouarzazate.

El 2009 va escriure dos nous títols de la col·lecció Guiarama: Tunísia i Egipte. El 2010 va col·laborar amb en Josep Maria Escofet en un mapa de l’Ighil Mgoun publicat per l’editorial Piolet, va fer una nova pàgina web sobre la vall del Todra i va estar treballant en una edició en espanyol dels Viatges d’Alí Bei. El 2011 va continuar amb aquest llibre, que va ser publicat per l’editorial Almed el 2012. També va prendre part en un taller de la Universitat de Màlaga a la vall del Mgoun i va publicar la seva segona novel·la sota el títol de Veintidós peldaños. Memorias de un terrorista islamista.

Veintidós peldaños, novel·la de 
Roger Mimó. Los Viajes de Alí Bey

Llegir el primer capítol de Veintidós peldaños

Comprar Veintidós peldaños.

A l’abril del 2012, en Roger Mimó es va tornar a posar al capdavant de l’Hotel Tomboctou de Tinghir. Des de llavors compagina el treball d’hoteler amb la preparació d’un nou llibre sobre l’arquitectura tradicional del Sud del Marroc —en col·laboració amb en Vicent Soriano, en Faissal Cherradi, en José Manuel López Osorio i amb el fotògraf Xosé Garrido— i una nova edició de la Descripción general de África de Luis del Mármol Carvajal, del 1572. Aquests llibres té previst publicar-los també Almed. Mentrestant, el 2016, en Roger va elaborar una guia de la vall de l’Assif Melloul per encàrrec de l’associació Aghbalou d’Agoudal.

Appartements à louer à Tinghir.

Havent construït un pàrquing subterrani per a l’hotel Tomboctou, el 2020 s’afegiren una desena d’apartaments a sobre. Aquests apartaments es lloguen, sense amoblar.

Veure els apartaments.


Contacte amb l’autor: E-mail de Roger Mimó.

© Roger Mimó.


La route des mille kasbahs, au sud du Maroc. Kasbah Loger dans une ancienne kasbah en terre. Kasbahs en vente au sud du Maroc. Livres.
Circuits dans la route des mille kasbahs. Les montagnes du Maroc. Inventaire de kasbahs et ksour. Tinghir et Todra Ali Bey.