 |
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
|
Etapa 6: de Rissani a MhamidDe Rissani a NkobDe Rissani a Nkob, la carretera recorre un desert amb algunes acàcies espinoses i ple de roques, on es troben abundants gravats rupestres. L’únic indret important des del punt de vista arquitectònic és Tazzarine, mentre la resta són en general zones de tradició nòmada.
VEURE ALGUNS GRAVATS RUPESTRES Tazzarine constitueix un ampli oasi dins el qual es distribueixen diferents pobles i en el qual retrobem les primeres alcassabes d’ençà de la vall del Todra i Aghbalou n’Kerdous. Diverses pistes permeten recórrer aquest oasi i admirar la seva arquitectura de terra.
Arribant a Nkob, descobrim quatre desenes d’alcassabes que sobresurten d’un extens palmerar, formant una imatge magnífica si no és un any de sequera. Totes aquestes alcassabes foren construïdes a començaments del segle XX per famílies Aït Atta de tradició nòmada que s’hi varen establir en aquesta època. Darrerament, alguns dels edificis han estat rehabilitats com a hotels.
A Nkob mateix, a l’interior del complex Baha Baha esmentat a l’apartat "allotjar-se", també hi ha un interessant museu sobre les tradicions locals, petit però ben fet. Entrada: 10 DH.
De Nkob a Zagora
Si a Tansikht prenem la direcció de Zagora, aviat passem per Ouaouzagour, que es troba en ruïnes però gaudeix d’una vista fantàstica sobre el palmerar gràcies a la seva situació al caire del barranc.
Una mica més lluny, a Oulad Atmane (30º 36,263’ N 6º 10,077’ W), veurem l’alcassaba del caid Larbi, un dels grans caids del Drâa, que fou aliat d’El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. Aquest edifici és d’un estil bastant modern, amb sostres de cedre i arcades en torn a les finestres. L’alcassaba és oberta a la visita turística mitjançant una entrada i una part ha estat transformada en allotjament.
A Tinzouline trobem una alcassaba molt especial, anomenada Er Ribat (30º 30,436’ N - 6º 06,012’ W). Està organitzada al voltant d’un pati enorme, amb vint-i-sis pilars per soportar les galeries però sense arcs, i a l’interior hi viu una família senzilla que us el deixarà visitar si els ho demaneu (preveure una propina).
Abans d’arribar a Zagora, l’alcàsser Tissergat (30º 23,784’ N - 5º 51,528’ W) es mereix també una menció especial per la seva magnífica imatge de conjunt i pel fet d’haver estat restaurat el 1968 gràcies al programa finançat per la FAO del que ja hem parlat, de manera que avui es troba en un estat de conservació bastant passable. A l’interior hi ha un gran museu i una antiga alcassaba d’El Hiba transformada en hotel.
De Zagora a MhamidZagora és un centre administratiu modern sense cap més atractiu que els seus hotels confortables.
L’alcàsser Amezrou (30º 18,436’ N - 5º 49,356’ W) està pràcticament enganxat a Zagora i és sens dubte un dels més interessants de la zona. Inclou un barri on vivien els jueus abans d’emigrar als anys 1960 i una mesquita amb un curiós minaret de terra crua, decorat amb arcades cegues. Un altre alcàsser de visita obligada és Tamegroute, (30º 15,562’ N - 5º 40,861’ W) amb els seus carrers obscurs i misteriosos. És també el centre terrissaire més important del sud marroquí i una zauïa que compta amb una gran biblioteca de manuscrits àrabs. Aquesta biblioteca, però, ocupa avui un edifici de construcció moderna. En canvi, el mausoleu de Sidi Mohamed Ben Nasser, fundador de la tàrika Nasseria al segle XVII, és antic i gaudeix d’una bella decoració de guix cisellat i fusta de cedre. Entrada: la voluntat.
Uns quants quilòmetres més enllà, la carretera s’aparta de la vall per a evitar un tram en congost, però la retroba a l’oasi de Ktaoua, que fou un altre dels grans centres comercials històrics, com el Tafilalet, a l’època en què les caravanes comunicaven el Marroc amb l’Àfrica subsahariana. Entre els nombrosos alcàssers de la Ktaoua, eren coneguts per la seva activitat mercantil Nesrat (30º 00,804’ N - 5º 31,781’ W), Beni Hayoun (29º 59,117’ N - 5º 33,027’ W) i Beni Sbih (29º 57,329’ N - 5º 33,774’ W).
Al costat de Nesrat es distingeix així mateix un alcàsser molt més petit però més espectacular per la seva alçada i la seva situació entre mig de les dunes, Aït Isfoul. Es tracta en aquest cas d’un poblet on vivien els guerrers Aït Atta encarregats de la defensa de la població sedentària de Nesrat, formada per pacífics pagesos, artesans i mercaders.
Passada la Ktaoua, deixem altra vegada la vall per a evitar el pas de Foum Larjam, on es poden veure molts túmuls prehistòrics, i tornem a baixar a l’oasi de Mhamid. Allí les palmeres creixen entre petites dunes, formant un formós paisatge. Entre els alcàssers d’aquest oasi cal parlar d’Oulad Dris (29º 49,857’ N - 5º 39,337’ W), construït al segle XVII. A dins, dues cases han estat rehabilitades i guarden un gran nombre d’antiguitats, algunes d’elles força curioses.
Un cop arribem a la moderna Mhamid, una pista ens permet continuar cap al sud i descobrir els darrers alcàssers, els més meridionals de la regió. Entre ells cal destacar pel seu interès arquitectònic el del propi Mhamid El Ghizlane (29º 48,450’ N - 5º 44,236’ W) i el de Talha (29º 48,834’ N - 5º 42,897’ W).
En aquest darrer s’està revifant l’activitat terrissaire que havia estat important en una altra època.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |