Etapa 5: de Tinejdad a Erfoud i Rissani
Diversos alcàssers acompanyen la ruta de Tinejdad a Erfoud. Entre ells,
Touroug ha estat restaurat pel Ministeri de l’Hàbitat i Achouria per una associació local
amb ajut del Programa Oasis del Sud. Aquesta darrera restauració està molt ben feta, tot i que el conjunt ha perdut molt encant
amb la construcció d’una immensa mesquita de formigó armat en substitució de l’antiga, que era de terra.
Al nord d’Erfoud, una desviació a l’esquerra condueix a l’alcàsser
Jrana (31º 27,048’ N - 4º 14,000’ W), que també ha gaudit darrerament d’un pla de rehabilitació.
Als altres alcàssers d’aquest palmerar s’hi arriba per diferents pistes a partir de las carreteras de Jorf y d’Errachidia.
Encara una mica més al nord s’alça el conjunt arquitectònic més gran de
la regió: Maadid (31º 27,987’ N 4º 12,922’ W). Inclou quatre barris separats per muralles i la seva arquitectura ofereix
un elevat interès. Per aquest motiu rep freqüents visites de turistes.
El 1968, Maadid fou objecte d’un pla de millora de les condicions de vida finançat per la
FAO i, gràcies a això, segueix completament habitat, però el seu magnífic portal ha estat refet amb formigó.
Carrer central de l’alcàsser Jrana |
Portal de l’alcàsser Maadid, 2009 |
Entrada monumental de Maadid, 2009 |
La vall del Ziz entre Erfoud i Errachidia
 |
Al nord de Maadid, el palmerar deixa pas a un terreny àrid
amb petites dunes. Passat aquest paisatge erm, agafem el primer trencall a l’esquerra. De seguida veiem l’alcàsser
Bathatha (31º 36,923’ N - 4º 13,113’ W), que resulta força pintoresc amb els seus dos portals successius. Després,
la Zaouïa Jdida (31º 36,982’ N - 4º 13,574’ W) continua habitada, en bon estat de conservació, oferint els seus
carrers pavimentats un aspecte serè i misteriós.
|
Seguint per la mateixa carretera secundària s’arriba a El
Maârka (31º 38,274’ N - 4º 12,892’ W), un antic palau de la dinastia Alauita construït sota el regnat de Moulay Ismail i
del que es conserva una porta espectacular, decorada en un estil propi de Meknès amb profusió de mosaics i de guix cisellat.
Però l’interior del recinte està en ruïnes.
Portal d’El Maârka
Abans de tornar a la nacional, encara passem per Zrigat,
un grup d’alcàssers que foren molt importants però que han sofert la catàstrofe de les inundacions, i per l’alcàsser El
Gara (31º 42,466’ N - 4º 11,774’ W), amb doble muralla i planta quadrada molt regular.
De retorn a la carretera principal, els alcàssers es succeeixen l’un rere
l’altre, encara habitats i plens d’activitat: Oulad Cheker (31º 46,413’ N - 4º 13,256’ W), Aït El
Khelef (31º 46,524’ N - º 13,323’ W), etcètera. Més tard distingim la Zaouïa Amelkis
(31º 48,624’ N - 4º 16,117’ W) al fons del congost.
L’alcàsser Oulad Cheker
Després arribem a Meski (31º 51,307’ N - 4º 17,358’ W),
que es mereix una menció especial per la seva situació al caire del barranc que el fa molt pintoresc vist de lluny, tot i que per
dins està en ruïnes. A més el seu entorn és un palmerar molt frondós i a prop hi ha una font natural transformada en piscina.
Errachidia és una ciutat moderna sense interès, però al seu voltant l’oasi
de Mdagra inclou no gens menys de 37 alcàssers, accessibles per diferents pistes i carreteres. Malauradament, un gran
nombre d’aquests alcàssers han estat destruïts per les successives inundacions.
Dins el casc urbà d’Errachidia cal esmentar l’alcàsser Targa,
que ha estat objecte d’un pla de rehabilitació i segueix completament habitat. Inclou dos barris, l’un protegit per una doble muralla, en el que
vivien els xerifs, i l’altre que l’envolta, ocupat en el seu origen pels llauradors de pell fosca que treballaven la terra dels primers.
L’alta vall del Ziz
Sortint d’Errachidia cap al nord per la pista que naix arran de l’alcàsser Targa,
s’arriba a Ksar Souk, que en realitat és un conjunt de quatre alcàssers, després de passar per una desena
d’altres pobles murallats. Ksar Souk tenia en una altra època una gran activitat comercial i donava nom a tot el districte.
Una bona part dels seus habitants eren jueus.
 |
L’antiga carretera que segueix la riba esquerra del Ziz
permet també visitar molts altres alcàssers de Mdagra i sortir després a la nacional.
Aquesta ens condueix cap a les gorges del Ziz per un bell paisatge, que
comença amb el pantà de Hassan Eddakhil i continua amb el frondós palmerar d’El Khenq, tancat entre parets de roca.
En aquest oasi veiem tres grups d’alcàssers d’una gran importància
històrica i força pintorescos, encara que siguin petits: Aït Atmane (32º 04,782’ N - 4º 23,163’ W),
Aït Immas (32º 07,515’ N - 4º 21,954’ W) i Tamarkecht (32º 08,252’ N -
4º 21,780’ W).
|
Més enllà de les gorges del Ziz, la vall s’obre i, encara que els
alcàssers continuen apareixent, llur interès es redueix de mica en mica perquè són cada vegada més
petits i la major part es troben en ruïnes.
L’alcàsser Aït Immas
|
El Tafilalet
 |
Al sud d’Erfoud comença el Tafilalet, un dels oasis més grans de tota la
regió i un dels més coneguts.
És famós per haver constituït al llarg de la història una
etapa important de les caravanes que comunicaven Fes i l’Àfrica subsahariana i un centre mercantil de primer ordre. Encara veiem
vestigis de la gran ciutat que fou Sijilmassa (31º 17,111’ N 4º 16,550’ W) del segle VII al XIV.
El palmerar es troba en un estat lamentable a causa de la sequera, però del punt de vista arquitectònic la riquesa
del Tafilalet segueix sent enorme; s’hi compten mig centenar d’alcàssers encara habitats i mitja dotzena d’antics palaus construïts
pels Alauites, dinastia que va sorgir precisament d’aquest oasi al segle XVII.
Entre aquests palaus cal esmentar El Fida, Oulad Abdelhalim i Abbar.
|
El Fida (31º 18,483’ N - 4º 15,048’ W) fou restaurat per
l’Estat marroquí i havia contingut un museu, que en aquest moment no funciona, però l’edifici es pot visitar donant-li una propina
al vigilant. S’hi arriba des de Rissani per la carretera de Mezguida.
Palau El Fida: pati central |
Palau El Fida: el hammam |
Portal de la mesquita d’Abbar
|
Abbar (31º 16,666’ N - 4º 15,094’) no és res més que
un munt de ruïnes, entre les quals s’alcen alguns portals curiosament intactes, presentant una magnífica decoració amb
influències de Fès. S’hi arriba a peu per un camí que surt del mausoleu de Moulay Ali Cherif cap al sud.
|
Oulad Abdelhalim (31º 16,209’ N - 4º 14,510’ W), per la
seva part, es troba en curs de restauració però també es pot visitar. Durant molts anys fou la residència del representant del soldà
a l’oasi. Inclou un barri on vivien els esclaus i un altre pels xerifs, a més del propi palau. La darrera reconstrucció està datada
per una inscripció al 1846, però el seu origen és del segle XIV.
Una mica més cap a l’est, a l’altra banda de la carretera que duu a Oulad Abdelhalim,
descobrim les ruïnes de l’alcàsser Tighmert (31º 16,821’ N 4º 14,736’ W), que també pertanyia al
soldà i que fou destruït el 1919 en el curs d’una terrible batalla entre l’exèrcit francès i els resistents Aït Atta.
Un altre palau, anomenat Dar Beida (31º 17,605’ N - 4º 13,399’ W), fou construït al segle XVIII per ordre del soldà
Sidi Mohamed Ben Abdellah i es troba en condicions igualment lamentables.
Ruïnes de l’alcàsser Tighmert |
Oulad Abdelhalim, 2009 |
Pel que fa als alcàssers habitats per la població local, estan escampats per tot el palmerar.
Es pot accedir a molts d’ells per l’anomenat "circuit turístic" que neix arran del mausoleu de Moulay Ali Cherif i a d’altres per la
carretera de Mezguida. Entre ells parlarem de la pròpia Mezguida (31º 19,454’ N - 4º 15,451’ W) pel seu valor
arquitectònic; de Tabouassamt (31º 14,386’ N - 4º 16,455’ W) per la seva importància històrica;
d’Ouighlane (31º 15,576’ N - 4º 17,193’ W) per les seves grans proporcions i per estar encara completament habitat;
de Serghine (31º 15,441’ N - 4º 13,255’ W) per l’ambient misteriós que regna als carrerons absolutament foscos
i de Tingheras (31º 13,359’ N 4º 18,193’ W) per la seva situació al damunt d’un tossal des d’on es
descobreix tot el conjunt de l’oasi.
Alcàsser Tingheras
Al Tafilalt hi ha també diversos alcàssers on es treballa la terrissa, com Guelagla
(31º 19,929’ N - 4º 18,339’ W), Charfat Bahaj (31º 14,304’ N 4º 17,495’ W) i Moulay Abdelah
Dkak (31º 17,259’ N 4º 17,149’ W).
Finalment, a l’interior de Rissani s’hi troba l’alcàsser
Abou Am (31º 16,916’ N 4º 16,147’ W), totalment habitat i restaurat. El seu portal presenta un cert aspecte urbà, com a molts
altres alcàssers del Tafilalet, degut a la influència de Fes a través de les relacions comercials. Aquest alcàsser és un dels
més visitats pels turistes.
Portal de l’alcàsser Abou Am
Un centenar de metres al nord d’Abou Am veiem l’alcassaba
del segle XIII o XIV que donà el seu nom a la ciutat actual. En aquest cas, la paraula "alcassaba" s’ha d’entendre en el sentit dels
forts construïts per l’Estat en zones rurals, sense cap relació amb les altres alcassabes que haguem pogut veure al llarg del nostre
viatge. Una part d’aquesta alcassaba de Rissani (31º 17,074’ - N 4º 16,121’ W) està ocupada avui per un petit
museu on s’exposen els objectes trobats a les excavacions de Sijilmassa (entrada lliure en horari d’oficina).
De Rissani es pot continuar per asfalt fins a Merzouga per veure el desert
i les dunes de l’Erg Chebbi. Però allí no hi ha arquitectura tradicional perquè els habitants eren nòmades que vivien
en khaimes.
|
