 |
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
|
Etapa 3: del Dadès a la vall del Todra
La carretera nacional discorre entre Boumalne Dadès i Tinghir per un terreny absolutament desèrtic, interromput sols en dos punts: Imider i Timadrouine. A la primera d’elles trobem set alcassabes, datades en general a començaments del segle XX. Sens dubte la més destacada per la seva grandària i per la seva decoració exterior és la d’en Mohadach Ou El Haj (31º 22,215’ N - 5º 47,286’ W), el mateix personatge que més tard es feu construir l’alcassaba d’Ighrem Melloul a la vall del Dadès. També la d’Ouchtouban, situada entre mig dels conreus, és gran i pintoresca. La que anomenen Tin Jamaia (31º 22,334’ N - 5º 47,499’ W) ha estat restaurada pel Municipi. Les altres resulten més modestes. Parlarem d’una d’elles a l’apartat ‟comprar-se”.
Per allotjar-se a la vall del Todra...
TinghirA Tinghir hi ha diverses alcassabes i un antic alcàsser (31º 31,170’ N - 5º 31, 662’ W) encara habitat. Tot i que ha perdut la muralla i les sis entrades monumentals que tenia d’origen, des del 2013 és objecte de restauració. Alguns l’anomenen "el barri jueu" perquè hi havien viscut algunes famílies israelites. Entre les alcassabes, la més vistosa és l’alcassaba d’El Glaoui (31º 02,824’ N - 7º 07,773’ W), construïda el 1919 sobre un turó i de grans proporcions, però francament mal conservada (per més informació veieu l’apartat ‟comprar-se”).
En canvi, l’alcassaba del Cheikh Bassou (31º 30,917’ N - 5º 32,030’ W) fou completament restaurada el 1994 i transformada en hotel. Es caracteritza pel seu pati interior envoltat de pilars i d’arcades. Tothom la pot visitar mitjançant una consumició al bar o al restaurant. A dins es presenten a més a més exposicions d’art.
A les afores de Tinghir, la mesquita Ikelane (31º 31,683’ N - 5º 31,466’ W) és un dels monuments de visita obligada dins la ruta de les mil alcassabes. Es troba a l’interior de l’alcàsser Afanour i fou restaurada l’any 2007 per l’Associació Afanour de Desenvolupament amb l’ajut econòmic de l’hotel Tomboctou i d’un grup d’arquitectes catalans.
La vall del TodraAl voltant de Tinghir s’estén una de les valls més frondoses i boniques de tot el sud del Marroc, a la qual retrobem les palmeres, i també una de les majors concentracions d’arquitectura de terra, d’una gran varietat. Per a conèixer a fons la contrada, recomanem el catàleg L’habitatge tradicional a la vall del Todra esmentat a l’apartat llibres. Aquí, per contra, ens limitarem a citar els exemples més remarcables del centenar de monuments que compren la vall, entre alcassabes i alcàssers.
Al nord de Tinghir, la carretera que es dirigeix a les gorges del Todra permet obtenir unes vistes magnífiques sobre el frondós palmerar i els seus nombrosos alcàssers, com el d’Aït Boujane, on tothom es fa la foto típica; el d’Asfalou (31º 32,674’ N - 5º 33,447’ W), que causa impressió per la seva situació al caire del barranc, o el d’Aït Senan (31º 33,108’ N - 5º 34,500’ W), de grans dimensions. Aquests alcàssers es troben quasi tots en ruïnes; podem accedir-hi mitjançant una agradable passejada a peu dins l’oasi, o bé per una carretera local de 4 km que recorre la riba esquerra del Todra.
També hi ha unes quantes alcassabes, més ben mantingudes que els alcàssers, entre les quals hem d’esmentar la d’Ali Dani à Aït Zilal (31º 32,470’ N - 5º 33,226’ W) pel seu volum i pel seu valor estètic. No obstant, aquest valor és clarament inferior al de les alcassabes que hem pogut veure a les valls de l’Ounila, del Mgoun i del Dadès. De fet, aquestes alcassabes del Todra són pràcticament les darreres que trobarem al llarg del viatge cap a llevant, car a partir d’aquí tota l’arquitectura tradicional està composta d’alcàssers. Per acabar, els marabuts són també molt abundants a la vall del Todra i alguns d’ells resulten força pintorescs per llurs formes o per l’indret on es troben.
Tizgui (31º 34,561’ N - 5º 35,121’ W) és el darrer alcàsser abans d’entrar a les gorges del Todra i un dels més ben conservats, encara que molt petit. A dins, una casa antiga ha estat transformada en museu (entrada: 50 DH).
Un sender que neix més enllà del mercat dels dijous duu a l’alcassaba d’Aït Amou (31º 26,833’ N - 5º 25,901’ W), de volum impressionant, avui deshabitada. A l’altra banda del riu es troba Tadafalt (31º 26,471’ N, 5º 25,651’ W), un alcàsser petit i bastant enrunat, envoltat per un palmerar frondós. N’obtindrem una formosa imatge des de dalt d’un turó on s’alça una antiga torre de vigilància que domina tot l’oasi. Un dels darrers alcàssers d’aquesta zona és Agoudim n’Aït Yazza, construït cap al 1880 i encara prou ben conservat malgrat estar abandonat. Sorprèn per l’estructura regular dels carrers, molt diferent d’altres alcàssers més antics com Tinghir, i que retrobarem més endavant a El Khorbat Oujdid i a les valls del Ziz i del Gheris.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |