La mesquita i medersa Ikelane

Sala d’ablucions

L’estructura de la mesquita i medersa Ikelane, construïda en part sobre un barranc i en part sobre un carrer cobert de l’alcàsser Afanour, és única al Marroc i fins i tot al món. No obstant, l’edifici inclou els elements clàssics que es troben a la major part de les mesquites antigues fetes de terra crua a les valls presaharianes:

La sala d’ablucions inclou un pou, un departament on s’escalfava l’aigua en calder, un magatzem on es guardava la llenya pel foc, un espai destinat a les ablucions menors (mans, boca, nas, cara, braços, cap, orelles i peus) i uns departaments privats per a les ablucions majors (rentat de tot el cos, necessari després d’un contacte sexual).

Sala de oración

La sala de plegària inclou un mihrab orientat cap a La Meca; un nicho on es situa el mimbar desde el qual l’imam pronuncia el sermó del divendres, y un ampli espai cobert d’estores on resar.

A la sala de plegària, el sostre de tiges de baladre tenyides d’alquena i khol s’aguanta sobre 24 pilars de toves recoberts amb guix i units per magnífiques arcades.

Una claraboia central destinada a la il·luminació de la sala està coronada por una formosa cúpula amb dues finestres a cada un dels seus costats.

El terrat servia per a impartir-hi classes i també per la crida a la plegària, essent molt rara l’existència d’un minaret a les mesquites antigues de la regió.

Tres cambres servien per a allotjar els estudiants procedents de pobles llunyans.

Com totes les mesquites de les valls pressaharianes, la d’Ikelane era frequentada sols pels homes, atès que les dones practiquen el culte als santuaris o a casa.

Mesquita Ikelane

Vista des del terrat

La data de fundació d’aquesta mesquita i medersa es desconeix. Pot ser molt antiga, ja que la presència de la tribu Ait Todra en aquesta vall està documentada a partir del segle XII, però el seu estil arquitectònic ens fa pensar que fou reconstruïda durant la segona meitat del segle XIX, època en què l’ús del guix es generalitzà en aquesta regió.

L’edifici tenia quatre foncions diferents:

• Mesquita de barri dels Ikelane, un dels quatre clans que vivien dins l’alcàsser Afanour.

• Escola d’infants pel poble.

• Escola superior on eren formats una bona part dels mestres d’Alcorà del sud marroquí.

• Residència d’estudiants pels alumnes procedents de pobles allunyats.

Danys causats per la pluja

Reconstrucció

El conjunt funcionà com escola fins als anys 1970 i com mesquita fins al 1998, quedant després abandonat. El 2005 l’Associació Afanour de Desenvolupament demanà a l’Ajuntament de Tinghir i al sector turístic de la ciutat l’ajut financer per a restaurar el monument; tan sols l’hotel Tomboctou aportà la quantitat de 3000 DH, que només va permetre refer la coberta de la sala d’oració.

Després, les fortes pluges de desembre del 2006 van provocar l’enfonsament d’un mur i d’una part de la coberta de la sala d’ablucions, falta de manteniment. L’Associació va trobar els mitjans per a reconstruir la part enfonsada gràcies a la generositat de dos grups d’arquitectes catalans que van visitar la regió el mars del 2007 i que varen aportar un total de 32 345 DH. Però aquesta quantitat no arribà per a restaurar la façana, que es troba molt degradada. Quant al portal cobert, havia estat parcialment refet el 2005, però necessitava una intervenció més seriosa. Aquesta darrera etapa d’obres ha començat a l’abril de 2014 amb un pressupost inicial de 10 000 DH aportat per l’Hotel Tomboctou

Seguiment de les obres de la medersa Ikelane

El 20 de març de 2014, el vigilant de la medersa, Sr. Addi, a començat a preparar els materials necessaris per la restauració (terra i palla), mentre s’espera que el torn d’aigua arribi a l’alcàsser Afanour.

El 8 d’abril, havent arribat a l’alcàsser Afanour el torn d’aigua, l’Addi s’ha posat a reconstruir els tres pilars que estaven en mal estat després d’haver-los desmuntat, així com el terrat que aguantaven.

El 2 de maig de 2014, un cop acabats els nous pilars, l’Addi i el seu equip han començat a cobrir altra vegada el portal que dóna accés a la mesquita.

El 20 de maig, l’entrada ha quedat completament coberta. Els 10.000 DH aportats per l’hotel Tomboctou s’han consumit, però la restauració de la façana es ferà amb un pressupost de 6000 DH aportats al 50% per la Casa Rural El Khorbat i pel Sr. Edi Kunz.

El 12 de juny de 2014 ha començat l’operació de revestiment de la façana amb una capa de terra i palla, després d’omplir les parts més degradades amb aquests mateixos materials.