Roger Mimó:

LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Etapa 2: de Skoura a la vall del Dadès

De Skoura a Quelat Mgouna

La carretera nacional discorre entre Skoura i Quelat Mgouna per un terreny desèrtic on manquen les poblacions i les alcassabes. L’únic punt entre ambdós en el que se n’agrupen una quinzena és Imassine, un petit oasi ple d’arbres fruiters de tota mena excepte de palmeres, que no tornarem a trobar fins a Tinghir.

14 km més enllà d’Imassine, al punt 31º 11,487’ N - 6º 12,950’ W, una pista baixa a la dreta, travessa el Dadès per un pont i arriba al poble d’Aït Ouaddar, on veiem dues alcassabes pintoresques per la seva situació, arran del riu: la d’Aït Said (31º 10,882’ N - 6º 11,282’ W) i la d’Aït Ouahi (31º 11,043’ N - 6º 11,662’ W).

Alcassaba Aït Said

Alcassaba Aït Ouahi

Una mica abans de Quelat Mgouna veurem a l’altra banda del riu les ruïnes de la fortalesa que va donar nom a aquesta ciutat i, a prop, l’alcassaba d’Aït Fadil (31º 13,871’ N - 6º 08,508’ W), molt atractiva, en bon estat de conservació.

L’alta vall de Mgoun o ‟vall de les Roses” Del centre de Quelat Mgouna surt un trencall asfaltat a mà esquerra. Si el prenem, descobrirem ben aviat les restes de l’alcàsser Talmout de Mirna, al mig dels camps (31º 15,378’ N - 6º, 07,930’ W), i una mica més lluny la impressionant Tighremt n’Oufella n’Mirna al damunt d’un tossal (31º 15,549’ N - 6º 82,626’ W). Alcàsser Talmout, Mirna Tighremt n’Oufella n’Mirna Després aquesta carretera remunta la vall de Mgoun, més coneguda com la ‟vall de les Roses”, passant per molts pobles, comme Azrou i Tourbist. D’Azrou, una pista a l’esquerra permet accedir a Tazrout, on s’alcen dues alcassabes de gran altura. A Bou Taghrar s’alça, entre d’altres, l’alcassaba d’Aït Oumergden (31º 23,457’ N - 6º 07,937’ W), impressionant per les seves proporcions i per la seva riquesa ornamental. S’hi pot accedir (10 DH). Més enllà, una pista a la dreta, no aconsellable als vehicles de turisme, es dirigeix a Imi n’Ouaka, que compta amb un gran nombre d’alcassabes en un païsatge encisador. Imi n’Ouaka A Alemdoun, un altre trencall a mà dreta condueix a Amajgag i d’allí segueix cap a Imeskar, cap a l’alta vall de Mgoun per un port de tres mil metres d’alçada, el Tizi Fokani, i cap a la vall del Bougamés. Poc després una última pista a l’esquerra ens permet accedir a Rbat, on admirarem l’alcassaba antiga de la família Oumergdal, oberta a la visita (31º 24,868’ N - 6º, 12,693’ W). Pel que fa a la carretera asfaltada, s’acaba a Aït Toumert, després de passar arran de l’alcassaba d’Aït Lala, a Aït Khalifa.

Entre Quelat Mgouna i Boumalne Dadès, la carretera segueix constantment la vall, en la qual es concentren els conreus, els pobles i les alcassabes. La primera que cal esmentar és la d’El Goumt (31º 17,444’ N, 6º 02,578’ W), un conjunt de dos edificis que pertanyien antigament a El Glaoui i passaren més tard a mans de l’Estat marroquí. Malauradament es mantenen tancats al públic i es van degradant de mica en mica sense que les autoritats competents facin el més mínim esforç per a evitar-ho, malgrat l’informe oficial de que disposen des del 1975 sobre les seves possibilitats d’explotació turística.

Al costat de Souk el Khemis (el mercat del dijous), descobrim a mà dreta l’alcassaba d’Aït Kassi (31º 18,695’ N - 6º 01,460’ W), anunciada com ‟Maison d’Hôtes i Museu d’Art Berber”
Construïda en dues etapes entre el 1920 i el 1950, mereix una visita pel seu excel•lent estat de conservació i pels objectes tradicionals que s’hi exposen, com una interessant col•lecció de joies berbers.
Aquesta feliç iniciativa dels seus propietaris contrasta amb la manca d’interès de l’Estat per la seva veïna d’El Goumt. Entrada: la voluntat.

Alcassaba Aït Kassi

Museu de l’alcassaba Aït Kassi

Més lluny, a Agafai, veurem la formosa alcassaba d’El Haj Moha Ou Abdessalam (31º 20,240’ N - 6º 00,495’ W). Data de principis del segle XX i crida l’atenció per la seva galeria amb arcades, així com per la rica decoració de les parets i les torres. Malauradament ha estat abandonada, però encara no ha començat a caure en ruïnes.

A Aït Bou Allal apareix, en canvi, l’alcassaba d’El Haj Moha ou Brahim (31º 21,984’ N - 5º 59,793’ W), encara habitada i ben mantinguda, tot i que és molt menys pintoresca que la precedent. D’altres alcassabes situades al llarg d’aquesta etapa queden una mica apartades de la carretera i cap d’elles no té un especial interès.

Arribant a Boumalne Dadès, trobem les ruïnes de l’antic alcàsser Aït Idir i, una mica més lluny, l’alcassaba d’Aït Ouzza, que sens dubte és una de les més altes de tota la regió. Encara està en bon estat perquè segueix habitada i, en principi, sols l’admirarem per fora.

L’alta vall del Dadès

Del centre de Boumalne surt una pista practicable amb qualsevol vehicle, que remunta la vall del Dadès per la riba esquerra, fins a Slilo. Allí s’alça l’alcassaba del caïd Mimoun (31º 23,356’ N - 5º 59,144’ W), que compta cinc nivells i està en venda (veure l’apartat comprar-se una alcassaba).

Als altres pobles de la vall s’hi arriba per una carretera ben asfaltada que puja fins a Msemrir a través de formosos paisatges d’alta muntanya, plens de canons, de gorges i de curioses formacions de conglomerat.

La primera alcassaba d’aquesta etapa es situa a Ighrem Amelloul, Aït Moutad (31º 24,804’ N - 6º 00,153’ W) i fou construïda el 1939 per en Mohadach Ou El Haj, que era en aquell moment el representant d’El Glaoui a la contrada. És la única alcassaba de tot el sud del Marroc que té cinc torres d’angle en lloc de les quatre habituals i això pot ser degut a la necessitat d’adaptar-se al terreny, atès que es troba al caire d’un barranc. El monument és obert a la visita turística mitjançant una entrada i l’interior sorprèn per la influencia urbana, amb un gran pati central i arcades revestides de guix cisellat. Des del terrat s’obté una vista molt àmplia sobre la vall.

A Aït Larbi s’agrupen tres alcassabes construïdes cap a finals del segle XIX, molt riques en ornamentació. El paisatge que les envolta encara augmenta llur valor artístic, oferint un dels quadres més espectaculars de la regió. La d’Aït Khoya Ali (31º 27,445’ N - 6º 58,299’ W) està oberta a la visita mitjançant una propina.

La següent alcassaba la trobem a Aït Idir i és molt senzilla. Després penetrem a les gorges del Dadès i, quan la vall torna a obrir-se, apareix la magnífica alcassaba d’Imdiazen, decorada amb finesa i bastant ben conservada. Sols la podem veure per fora, car els propietaris viuen lluny.

També hi ha una alcassaba a Aït Amer i dues de més petites a Tighadouine, un poble molt bonic que s’enfila per un turó. A partir d’aquest punt, l’interès arquitectònic de la vall disminueix força, fins a Msemrir. En aquesta població es conserven les ruïnes de l’Ighrem Akedim i també hi ha una alcassaba de la que parlarem a l’apartat comprar.

Contacte amb l’autor: © Roger Mimó