Tinghir et la vallée du Todra.

L’alcàsser El Khorbat Oujdid

En français.  In English.  En español.

Entrada monumental i minaret de la mesquita del Ksar El Khorbat.

Carrer central del Ksar El Khorbat, sud del Marroc.

Plaça publica del Ksar El Khorbat, a la vall del Todra.

Terrats de les cases d'El Khorbat, prop de Tinerhir.

Fabricació de toves per la construcció prop del Ksar El Khorbat.

Muralla del ksar El Khorbat, en el sud del Marroc.

Muralla del ksar El Khorbat, en el sud del Marroc.

Torre de vigilància a la muralla del ksar El Khorbat.

La paraula ksar o alcàsser té un sentit molt ampli. Pot ser qualsevol tipus de palau, fortalesa o campament militar, depenent del país i la regió on es trobi.

Al sud del Marroc, el terme alcàsser es refereix a un poble emmurallat, fet de terra crua, amb una o diverses entrades monumentals i amb un mínim d’instal·lacions comunitàries al seu interior: la mesquita, els banys, l’escola alcorànica, la plaça pública i, de vegades, també una posada.

A les valls pre-saharianes, entre els rius Ziz i Drâa, hi havia cap a l’any 1920 un miler d’alcàssers. Avui més de la meitat han desaparegut o es troben en ruïnes, però encara n’hi ha molts que romanen totalment o parcialment habitats. Constitueixen un patrimoni històric i artístic de primer ordre, que no s’ha començat a protegir fins als darrers anys del segle XX.

El nom El Khorbat (en àrab, ‟les ruïnes”) fa pensar que els seus fundadors foren els àrabs Beni Maaquil de la tribu Roha que es varen instal·lar en aquest oasi de Ferkla cap al segle XIV o XV. També una part de la població estava composta de llauradors de pell fosca anomenats Ikabliïn.

A començaments del segle XIX, l’antic alcàsser El Khorbat (l’Ighrem Akedim) fou ocupat pels berbers Ait Atà, que en devien foragitar els àrabs, permetent en canvi la permanència als Ikabliïn per treballar els camps. Més endavant varen ampliar considerablement el poble, alçant una segona muralla.

Cap al 1860, una altra tribu berber procedent de la vall del Dadès, els Ait Mergad, foragitaren els Ait Atà d’El Khorbat i varen construir al costat un segon alcàsser, anomenat Oujdid, que esdevingué la seva capital política. Era a El Khorbat on residia el caid o cap de la tribu, reconegut pel soldà del Marroc, a l’única casa que s’obre directament a la via central, amb finestres a la plaça.

Aquest protagonisme polític de l’alcàsser El Khorbat es mantingué fins a l’arribada del protectorat francès el 1934. Posteriorment, les autoritats franceses alçaren el Bureau d’Affaires Indigènes uns 5 km més a l’est, fundant així la futura Tinejdad, i hi transferiren l’administració de l’oasi.

L’alcàsser El Khorbat Oujdid presenta un pla rectangular molt regular. Un carrer central el travessa de punta a punta. Les portes de les cases es troben repartides en vuit carrers secundaris, perpendiculars al principal.

Una sola entrada monumental permet accedir al conjunt. Té forma d’arc, amb una decoració molt modesta.

Hi ha dues torres de vigilància als dos costats d’aquesta entrada, quatre a les cantonades, una en un lateral i dues a la part del darrera, el que suma un total de nou torres. Una plaça pública on es troba la mesquita comunica l’entrada amb la via central.

Tant aquest carrer principal com la major part dels carrerons secundaris queden coberts pel primer pis de les cases. Les cruïlles, que no estan cobertes, esdevenen així pous de llum, que donen al conjunt un aire misteriós i acollidor.

Les cases tenen tres o quatre nivells d’alçada, el que representa de 10 a 14 metres. La seva superfície oscil·la entre els 30 m2 i els 200 m2. La planta baixa, el primer pis i sovint fins i tot el segon pis estan fets de tàpia d’uns 50 cm de gruix, mentre el tercer pis és de toves d’uns 30 cm.

La muralla té un gruix de 100 cm fins una alçada de 4 metres i després continua amb 50 cm fins a atènyer de 9 a 12 metres segons la zona. Moltes cases es troben adossades a aquesta muralla.

Les portes tradicionals són de fusta de palmera. Algunes finestres també són de fusta, però d’altres tenen reixes de ferro forjat. La decoració exterior es concentra al nivell més alt i consisteix en dibuixos fets mitjançant aparellat de toves. Les parets que envolten les terrasses queden coronades per uns merlets de forma triangular, amb graons.

En un període recent s’han obert noves portes privades a través de la muralla, moltes d’elles fetes de ferro. També s’ha construït un minaret de formigó a la mesquita, però s’ha recobert de fang i palla per assimilar-lo visualment al conjunt.

L’alcàsser El Khorbat és objecte d’un pla de restauració per part d’una associació local, gràcies a l’ajut econòmic del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Pla de l’alcàsser El Khorbat al sud del Marroc.

Hotel Tomboctou

Biografia de Roger Mimó La ruta de les mil alcassabes Què és una alcassaba? Allotjar-se en una alcassaba. Comprar-se una alcassaba.
Llibres de Roger Mimó. Tunísia, Síria i Egipte. Les muntanyes del Marroc. Inventari d’alcassabes. Roger Mimó reviu el viatge d’Ali Bei.

Contacte amb l’autor: E-mail of Roger Mimó.

© Roger Mimó – Tots els drets reservats.